Jorge Suárez-Quiñones: “En el corazón del corazón”

Jorge Suárez-Quiñones - “En el corazón del corazón”

Comissari: Sergi Álvarez

El temps geològic dins el temps de la màquina. Dos sistemes de creació i destrucció de paisatge enfrontats. Es pot veure desaparèixer una muntanya? Quant temps ha de passar fins que el que veim sigui només llum?

Aquestes preguntes apareixien a la instal·lació de Jorge Suárez-Quiñones Rivas, Pintura de roca (2021), que ara ressonen en aquesta exposició des de les condicions materials específiques de l’Aljub del Casal Solleric. Si en aquella instal·lació es forçava la pel·lícula de súper-8 mitjançant la seva projecció contínua, i s’erosionava amb cada volta sotmesa al desgast mecànic de la insistència i el temps, a “En el corazón del corazón” el procés es replanteja des d’una altra mena d’insistència: la de la matèria i el seu contacte silenciós amb l’entorn.

Aquí, la pel·lícula s’abandona a l’acció de l’espai mateix. L’Aljub, amb la seva humitat persistent, el seu aire dens, els seus microorganismes invisibles i la seva arquitectura porosa, es converteix en agent actiu de la transformació. Sense la mediació del projector ni la llum, la pel·lícula experimenta un procés d’inscripció més subtil i lent, una empremta que no és immediata ni visible íntegrament, però que opera en una temporalitat distinta, gairebé imperceptible.

La insistència de la repetició es converteix en la insistència de l’ambient, en la pressió constant de l’intangible. El material fílmic, ara vulnerable, registra el frec de l’atmosfèric, l’acumulació del diminut. Un diàleg amb el temps que no respon a la velocitat de la màquina, sinó a la respiració de l’espai, a la seva pròpia lògica de desgast i transformació. “En el corazón del corazón” és una instal·lació en la qual, més enllà de la imatge i de l’aparell que la sosté, la pel·lícula esdevé superfície de contacte. El que es projecta ja no és llum, sinó temps en suspensió.

5 de juny - 7 de setembre de 2025, Casal Solleric