Fermín Jiménez Landa - “Escarcha y vaho“

Projecte guanyador de la COP 3 - Convocatòria Oberta de Projectes 2026

Les obres reunides a Escarcha y vaho treballen sobre i amb l'aigua com a matèria, però també com a sistema de circulació, mesura, creença i conflicte. El projecte no introdueix grans volums d'aigua, sinó que activa els seus substituts, desplaçaments i ficcions: aigua transportada, evaporada, condensada, imaginada o simplement nomenada.

Enfront de l'escala monumental dels cicles hídrics -oceans, migracions i infraestructures- les peces funcionen des del mínim. Gestos gairebé ridículs, accions fràgils i desplaçaments inútils. Aquests gestos connecten amb sistemes de gran complexitat: comerç global, turisme, canvi climàtic o polítiques de frontera. L'aljub funciona com una cambra de ressonància. No mostra el recurs però tenim la seva absència, la seva circulació o la seva fetitxització.

L'exposició es construeix com una coreografia d'estats de l'aigua: Sòlid (gel transportat, fòssils o ciment de petxina), líquid (aigua desplaçada o mar a temperatura corporal) i vapor (condensació del propi espai).

Les obres forcen els estats físics de la matèria: un gel que viatja més que molts cossos, un llac reduït a recipient, aigua mantinguda a temperatura humana i fòssils que recorden que la mar va estar on ara no està. Més que en les peces aïllades hàgim un sentit en la seva circulació dins de l'espai: el que ocorre entre elles. El projecte planteja una pregunta: què significa emmagatzemar aigua quan el problema no és guardar-la sinó entendre com circula, qui la controla i quines històries arrossega? Un conjunt de boles de neu, llàgrimes de ex, ciment de musclo, gels en ziga-zaga, escultures de sorra i aigües russes tracten sense èxit de formular una resposta.