
A l’inici, Los Muchísimos – Je m’appelle Jordi sorgeix com un espai de trobada entre sis homes d’entre 49 i 69 anys amb trajectòries diverses en la dansa i les arts escèniques.
La peça neix de preguntes compartides sobre la masculinitat contemporània i la necessitat de revisar allò que el temps ha inscrit en els seus cossos: experiències, pors i silencis, que esdevenen material escènic. Prenent com a referent la idea de Judith Butler que el gènere “esdevé” a través d’actes reiterats, la proposta obre un procés d’escolta per a repensar la identitat masculina des de la fragilitat i la potència.
El procés creatiu s’articula a partir d’improvisacions i materials sorgits en tallers de moviment. A través d’una composició en collage, els intèrprets construeixen un llenguatge que combina dansa, gest i narració, i converteixen la peça en un laboratori viu on es qüestionen estereotips i s’exploren noves formes d’expressió.
La coreografia recorre diferents estats de la masculinitat —força, fragilitat, resistència, tendresa, por i acceptació— fins a desembocar en un clímax col·lectiu d’alliberament i celebració. Los Muchísimos – Je m’appelle Jordi interpel·la l’espectador perquè revisi la relació entre cos, temps i gènere, i reivindica la maduresa com un espai ple de vida, vulnerabilitat i transformació.